Carisma lasal·lià

Com tot carisma fundacional, el carisma lasal·lià es remet a l’Esperit Sant. És un do que l’Esperit ha concedit a l’Església en la persona de Joan Baptista de La Salle per servir a la missió d’educar infants i joves, especialment els pobres.

Aquest do és el que dona vida al relat lasal·lià i el converteix en la història d’una comunió per a la missió o, més exactament, d’una fraternitat per a l’educació dels pobres. La trama del relat, la fantasia que el fa interessant i l’empeny a continuar, prové d’aquest nucli carismàtic que molt aviat es va expressar amb aquests termes: “junts i per associació, al servei educatiu dels pobres”.
La primera comunitat lasal·liana, guiada pel seu fundador, va intuir que aquest era també el nucli central de la seva vida consagrada, i així ho va expressar en la fórmula de la seva professió religiosa.

Tot just començar, aquell grup de “mestres” va adoptar el nom de “germans”, per dir-se a si mateixos i fer entendre als de fora que el que pretenien no era simplement “ensenyar”, sinó educar com a germans des d’un estil de fraternitat.

Aquesta fraternitat va acompanyada d’una aguda sensibilitat davant les necessitats educatives dels pobres, especialment entre els infants i joves, i per un sentiment apressant de responsabilitat per voler donar-hi resposta amb les millors solucions possibles.
La comunitat lasal·liana busca convertir cada obra o projecte educatiu en un projecte d’evangelització, on la persona és el centre del procés i on Jesús i el seu Evangeli són l’horitzó que l’orienta. Amb una pedagogia que vol commoure els cors, i una dimensió personalitzadora que té com a paradigma la imatge del Bon Pastor.

L’hàbitat propi d’aquest carisma és la comunitat. Una comunitat ministerial: feta per a la missió, que viu dins de la missió i es deixa configurar per ella. No es tracta d’una simple estructura formal, sinó d’un dinamisme que crea vincles entre les persones i les fa solidàries. La comunitat és la terra ferma on els nostres peus troben seguretat per caminar cap a la missió; és la terra fèrtil on l’educació pot donar fruit; i és la terra promesa, com a estil de vida cap al qual es condueix l’alumnat.

Els ulls i la mirada són, en qualsevol persona, un dels trets més infal·libles per identificar-la. De qui té el carisma lasal·lià, es diu que mira més enllà, amb els ulls de la fe. La seva mirada contempla, alternativament, el Déu que salva i els infants i joves que necessiten ser salvats. Així es desenvolupa una espiritualitat de la mediació.
L’esperit de fe ens porta a descobrir la nostra història i l’experiència quotidiana com una història de salvació, en la qual col·laborem amb Déu per dur la salvació als “fills dels artesans i dels pobres” (La Salle). Aquesta és l’Obra de Déu per a la qual, Ell ens ha consagrat, ens ha fet els seus ministres.